Vam carregar dues plataformes de perforació fotovoltaica als contenidors a principis d'aquesta setmana, en direcció a les Filipines. Sembla una rutina sobre el paper, però per a aquells de nosaltres que hem estat fent un seguiment d'aquesta ordre des del principi, semblava més que creuar una línia de meta. No eren només màquines que sortien de la línia de muntatge-han passat per l'ajust final, les inspeccions completes i les proves addicionals d'humitat perquè ningú volia sorpreses un cop arribessin als tròpics. El sòl tampoc no perdona, així que ens hem assegurat que cada calibratge coincideix amb el que ens va llançar l'informe geotecnològic del client.
El dia de càrrega va ocupar la major part del matí. Els enginyers, els aparelladors i la gent de la logística es van moure com un equip de boxes-no frenètics, sinó deliberats. No pots precipitar aquesta part. Una vegada que aquests contenidors estiguin tancats i tancats, no hi ha cap abast per ajustar un ajust solt o reposicionar una corretja. Cada pinça havia de ser correcta la primera vegada.
El que la majoria de la gent no veu són les setmanes de lluita que van venir abans. La cronologia de construcció del client no va deixar cap fluix, de manera que tots els tràmits-declaracions de duanes, reserves de ports, autoritzacions d'exportació-s'havien de posar al seu lloc sense cap error d'encendit. Aquestes instal·lacions no són petites ni lleugeres, de manera que hem reservat contenidors-plans i hem traçat un mapa de punts de lligament-reforçats molt abans. El nostre responsable de logística va fer broma dient que la veritable batalla no era aixecar l'equip, sinó aconseguir que cinc departaments diferents i la línia naviliera acordessin una ranura de càrrega. D'alguna manera va funcionar. Els contenidors van netejar la terminal més ràpid del que ningú va predir, cosa que gairebé mai no passa.
En l'extrem receptor, l'equip de Filipines ha estat ocupat amb la preparació del lloc. Ja han marcat les posicions de la fundació i han acabat la qualificació preliminar. Un cop apareguin les nostres instal·lacions, es tracta d'un tir directe al transport interior i després al muntatge. Els enginyers locals han estat al corrent des del primer dia-van revisar les especificacions, van fer preguntes difícils sobre l'accés al manteniment i van verificar-que la nostra configuració gestionaria el seu terreny mixt. Aquesta implicació primerenca va donar els seus fruits perquè ara no hi ha conjectures per cap dels dos bàndols.
Aquest enviament també diu alguna cosa sobre com ha canviat el nostre equip. La generació actual de plataformes de perforació no és només una versió-enfortida del que vam fer fa cinc anys. Hem treballat de veritat en l'economia de combustible, l'estabilitat hidràulica i ens hem assegurat que els punts de servei habituals són realment accessibles-especialment important quan el distribuïdor més proper és un vol de distància. Molts d'aquests retocs provenien directament dels comentaris de camp. Els operadors ens van explicar què els molestava, què es trencava massa sovint, què drenava el combustible massa ràpid i vam escoltar. Això ha canviat tot el nostre enfocament de disseny. En lloc de perseguir els números de potència en un full d'especificacions, estem prestant atenció a com se sent la màquina després de vuit hores de perforació contínua. Resulta que això és el que manté la productivitat dels equips.
Darrere d'aquest lliurament únic, hi ha un canvi més gran. Els projectes solars al sud-est asiàtic s'estan multiplicant i els contractistes s'adonen que ja no poden confiar en mà d'obra manual o mètodes de perforació improvisats. Necessiten un equipament que aparegui, arrenqui i es mantingui. Estem tractant aquest enviament filipí com una base-literal i figuradament-per a una col·laboració més llarga, no un acord-únic. A mesura que s'aproven més granges solars, esperem que les sol·licituds de configuracions personalitzades i d'emmagatzematge de recanvis locals creixin al mateix temps.
Ara que els contenidors han sortit del port, estem observant el sistema de seguiment com els falcons. Però ningú encara ho celebra. La veritable fita és quan aquestes instal·lacions es tornen a muntar al lloc-, es fan les comprovacions de posada en marxa i comencen a mossegar el terra. És llavors quan la documentació i la planificació es converteixen en quelcom tangible-acer, hidràulica i parell fent el que se suposa que han de fer. Fins aleshores, només és càrrega. Un cop estan perforant, és un projecte. I aquesta és la part que tots estem esperant.