Els secrets de la fundació de les centrals elèctriques-resistents al vent
Quan els panells fotovoltaics s'enfronten al vent com les veles d'un vaixell, una base de formigó de 50 cm es converteix en una "àncora de gravetat". Aquest tipus de sistema es troba habitualment a:
Zones costaneres de tifó: els suports de monopilotes han de suportar vents de força 12 o superior.
Sistemes distribuïts de coberta plana: basant-se en el propi pes de la fonamentació per evitar el bolcada quan no hi ha disseny de contrapès.
Matrius de mòduls de doble-vidre: pesen un 30% més que els mòduls convencionals.
Solucions personalitzades per terrenys especials
No tots els terrenys són aptes per apilar; aquests escenaris requereixen formigó més gruixut:
Sòl tou: el llim requereix una superfície de contacte més gran amb la base.
Àrees de sòl congelat: per evitar que l'aixecament de les gelades provoqui el desplaçament del suport.
Instal·lació en pendent: els fonaments esglaons contraresten les forces laterals de lliscament.
Sistemes d'alt suport: les columnes de més de 6 metres requereixen un encastament més profund.
Els requisits coincidents per als mòduls-resistents
Alguns equips fotovoltaics tenen un-"avantatge de pes" integrat:
Sistemes de suport de seguiment: els mecanismes giratoris augmenten el pes en un 40%.
Mòduls fotovoltaics concentrats: marc d'acer{0}}d'alta densitat.
Versions reforçades-resistents a la calamarsa: gruix de vidre de 5 mm o més.
Estructures fotovoltaiques agrícoles: satisfer els requisits de càrrega-de càrrega dels hivernacles.